Alcalatén



                         AL-QURA  - ALQUERÍA  - ALCORA - ALCALATÉN

L´Alcalatén de los Urrea, es una comarca situada en el interior de la provincia de Castellón, a lomos entre las comarcas de la Plana, Alto Mijares y el Maestrazgo, cuenta con una extensión total de 390,90 Km2, distribuidos de la siguiente manera: Lucena 137,00.-- Alcora 94,90.-- Useras 80,70.-- Xodos 44,30.-- Costur 21,90.-- y Figueroles 12,10.

                                                       >>>>>><<<<<<

 Nos situamos en Burriana, año 1.233. El rey Jaime I se encuentra en aquella ciudad, y allí es de donde arranca esta historia sobre l´Alcalatén. El “Llibre dels Feïts” nos dice:

“E nós no lleixávem la caça, sí que de la nostra caça, entre senglars, e grues e perdius vivíem nostra casa, de carn, vint cavallers, menys dels altres ofícials que hi eren; e d’aquí faïen a cavalcades, e guanyam Castelló de Borriana, e Borriol, e les Coves de Vinromá, e Alcalatén e Vilahameç.”

 

                                                       CASTELL D´ALCALATÉN. Foto de Filiberto Bachero Falcó

Entre los caballeros que acompañaban al rey, se encontraba Don Pedro Ximén de Urrea, 3º de los Ximeno de la cadena familiar. Caballero influyente en la corte, el cual gozaba de la confianza y del favor real. Consuegro del valeroso Blasco de Alagón. Gobernador interino de Burriana.

Fueron sus  padres don Pedro Ximénez de Urrea II y Doña María Ximénez Romeu, (árbol genealógico de San Juan de la Peña).[1]

 El 24 de julio de 1.233 y datada en Burriana, se extendió la donación de l´Alcalatén otorgada por el Rey a favor de D. Pedro Ximén de Urrea. Por ésta, D. Pedro Ximén, será el I Señor de la Thenencia y Honor de Alcalatén.[2]

 


     

1233, juliol 23.

Borriana.  Jaume I dóna a Jimén de Urrea el castell de l’Alcalatén

Que tothom sàpia que nós, Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i del regne de Mallorca, i comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller.

En atenció als molts serveis que vós, el nostre estimat Jimén de Urrea, ens heu fet en el passat i ens seguiu fent ara, amb aquest document nostre, ferm i valedor a perpetuïtat, us donem, concedim i lloam a vós i als vostres, el castell que s’anomena Alcalatén, amb les seues alqueries, i amb cases, camps, i terres de conreu i ermes, i amb les aigües, l’herba, la llenya, els arbres, les muntanyes i el terme, els camins d’entrada i d’eixida, i amb totes les altres millores qui hi haja o hi puga haver, i amb tots i cadascú dels drets i pertinències que a l’esmentat castell pertànyen o puguen pertànyer. I tot açò us ho donem íntegrament, sense retenció, del cèl a l’abís, per tal que ho tingueu i posseïu vós i els vostres, pacífica i tranquil·lament, i que ho pugueu donar, vendre, pignorar, permutar, o alienar i fer, a perpetuïtat, de la forma que estimeu més oportuna, entenent-ho de la manera millor i més útil per al vostre bon enteniment i la utilitat del bé comú.

Manem als majordoms, els senyors, els cavallers, el poble, i a tots els nostres súbdits, que accepten i observen aquesta donació nostra, i que facen que tots i en tots els llocs també l’observen, i que ningú no hi vinguen en contra, si vol continuar conservant la nostra gràcia i la nostra estima.

Donada a Borriana, el dia nou abans de les kalendes d’agost, de l’any del Senyor mil dos-cents trenta tres.

Senyal de Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i del regne de Mallorca, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller.

Són testimonis d’aquest acte: Fernando, infant d’Aragó, Blasco de Alagón, majordom d’Aragó, Rodrigo de Lizana, Pedro Cornel, Blasco Maza, Vallés de Berga, Asalito de Gúdar, Marco Ferrén, Guillermo de Sessé, Fernando Díez, majordom de la cúria, i Pedro Pérez, justícia d’Aragó.

Senyal de Pere Joan, escrivà, que ho va escriure per manament del senyor rei, en el lloc, dia i any abans indicats.[3]

 El Castillo de Alcalatén y poblado adjunto (hoy desaparecido), fueron el centro administrativo y gobierno de su territorio. La actual ermita del Salvador fue su parroquia, la primera de la comarca. 

 En noviembre de 1.240, D. Pedro Ximen d´ Urrea, I Señor de Alcalatén, realizó testamento en su tierra  -tal y como el mismo manifiesta-, antes de su regreso  junto al Rey a continuar en la reconquista de Valencia “volendo hire in hoc execitu Valencie, ad honorem et serbicium domini regis”.



                                               >>>>>>>><<<<<<<<

 

La alquería de Alcora, perteneciente a l´Alcalatén, fue disgregada de ésta mediante la Carta Puebla del 31 de diciembre de 1.305.

D. Juan Ximenez de Urrea (III Señor de Alcalatén), nos concede Carta Puebla, independizándonos de l´Alcalatén. Es decir ya somos pueblo con nuestra administración política y económica, (justicia, jurados, escribano, etc...), pero nos dice y consta muy clarito en la Carta Puebla, que no tenemos término municipal. El que hay de l´Alcalatén, debemos compartirlo, hacer uso de él las dos administraciones.

En 1.418 y como consecuencia de la quiebra y ruina de la matriz  l´Alcalatén, provocada entre otras causas por la despoblación y con ello el hundimiento de sus finanzas, los vecinos no podían hacer frente al pago de los censales ni mantener su propia administración. A petición de los propios elevada al Señor de la Tenencia, estando en Alcora,  ordena la partición del territorio de aquella entre Lucena y l´Alcora. Los representantes de dichas villas, tuvieron complicadas negociaciones, pero por fin se firmó la Concordia el 20 de diciembre del citado año. L´Alcora se queda con las ¾ partes del territorio, además de asumir la administración del propio Castillo e Iglesia del Salvador, Costur, Araia y La Foia. El poblado de Alcalatén fue en derrocado y enrunado.

 

                                                 Concordia 1.418.- Archivo Histórico Municipal de Lucena del Cid. 

 “In nomine Domini nostri y per la Gloriosa virginis María eins Genitrins Amen. Nos Don Petro Ximenes de Urrea Señor del Viscondat de Roda, e, de la Tinença del Alcalaten estant personalment en lo lloch nostre de la Alcora. Attenents e, considerans los justicia, Jurat y Prohomens del lloch del Calatén han suplicat á nos una, e, moltes vegades, que nos deguessem aquitar lo dich lloch del Calaten, e, termes de aquell volguesem Nos à Lucena o, al dich lloch de la Alcora, e la raho era com lo dit lloch del Calaten gran tems ensà era vengut a gran diminució, e, afinal de populacio en tant que en pochs pachesos homens era romasa se poblacio, en així que per ninguna manera los carrechs ya impossats sobre lo dit lloch, així propis com per Señor encarregat per aquells pobladors que huy y son no poden ser suportats ne duhits, ens convenen totalment aquells demolir y relaxar lo dit lloch y terme de aquell, e, ses cases.”[4]

 


 



 



 

 

 

 



[1] La Casa de Urrea, era una de las más poderosas y distinguidas de la nobleza aragonesa. Siempre estuvieron al lado y servicio del rey. Pedro Ximénez de Urrea (I Señor de Alcalatén), ya estuvo con el rey en la conquista de Mallorca.

[2] Pergamino publicado por José Rubio Miguel, Març 2017. ELS CONFLICTES SENYORIALS A LA FI DE L’ANTIC RÈGIM A LES USERES I LA TINENÇA DE L’ALCALATÉN (1746 - 1826).

[3] Traducció lliure feta per Vicent García Edo, Profesor de Historia del Dret, Universitat Jaume I.

[4] Compuesta por 13 capítulos describe en detalle la partición del territorio, donde amojonar para deslindes,  y las cargas que respectivamente deben asumir Lucena y Alcora.

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario